sábado, 1 de noviembre de 2008

Obres dels compositors

Schoenberg (Gurre Lieder)




Aquesta obra de Shoenberg, anomenada Gurre Lieder, es tracta d'una òpera. Podem escoltar des d’un principi a l’orquestra, que comença fluixa però a mesura que avança la cançó va augmentant el ritme. Els instruments que s'hi predominen són els de vent, mentre que els de corda també toquen alhora però amb menys intensitat que els anteriors. En alguns moments, els de vent toquen únicament sols, mentre que s'introdueixen els de corda a la poca estona. Aquesta orquestra toca al mateix temps que la contralt i disset instruments. A mesura que passa el temps, l’orquestra fa sons molt forts amb la veu de la dona, que realitza diverses notes agudes alhora. La melodia és llarga perquè tota l'estona segueix el mateix moviment, excepte un parell de sobresalts al final. Segons el ritme, és constant durant l'obra, tot i que s'hi produeixen alguns accents pronunciats al final. L'harmonia és consonant, pel fet que tots els instruments segueixen una pauta entre ells i tots junts fan la melodia, és a dir, uns no es sobreposen a uns altres. Respecte a la intensitat, té una àmplia gamma, ja que majoritàriament realitzen sons fluixos, mentre que al final d'aquesta, hi destaquen dos de molt forts per finalitzar-la. El caràcter de la melodia és relaxada principalment, però amb una certa intriga, que fa que en alguns moments sigui un tant excitant. I per últim, relacionat amb el timbre, tots els instruments es troben molt contrastats, pel fet que toquen tots alhora mantenin la melodia tota l'estona.

Stravinski (Petrushka Clip)




L’obra de Stravinski; Petrushka Clip, és per orquestra, desprès d’haver realitzat algunes notes amb el timbal per introduir-la. Aquesta orquestra realitza sons majoritàriament aguts fins que canvia completament de so. S’interpreten tres variacions musicals en la mateixa obra. Durant aquesta primera variació, els instruments que toquen són els de corda i diversos instruments de vent, concretament el clarinet i la flauta travessera. Les notes són molt constants i molt repetides.
A la segona variació, l’orquestra no varia i els instruments que sonen són els mateixos. El clarinet és el que destaca per la seva gran intensitat, mentre que l’orquestra destaca per sota d’aquest. A més, s’afegeix diversos instruments de vent; les tubes. Les notes segueixen sent repetides entre elles. A aquesta variació, toca tota l’orquestra i el piano, menys la percussió, que apareix més tard. S’afegeixen un parell d’instruments nous de vent.
I a la tercera variació musical, toca tota l’orquestra conjuntament la mateixa melodia aguda i amb molta més intensitat.
Per finalitzar l’obra, fan un seguit de notes tots iguals per donar acabada l’actuació.
Respecte la melodia de l’obra és llarga en les tres variacions musicals. El ritme és constant, pel fet que tots els instruments segueixen una pauta consonant. La intensitat durant la major part dels instruments es manté a un nivell, tot i que, en alguns moment, hi ha algunes notes que sobresurten cap a fort o bé fluix. El caràcter en general és excitant per la intensitat dels instruments, tot i que en alguns segons, és pensatiu perquè les notes s’afluixen i el so és molt més suau. Segons el timbre, tots els instruments són molt contrastats, perquè tots els grups d’instruments toquen alhora, tot i que a vegades, toquen només per grups.

Stockhausen (Gruppen, primera part)



A l'obra s'hi predominen tres orquestres simfòniques.
Les tres orquestres toquen alhora però realitzant melodies completament diferents, ja que en alguns moments toquen notes improvitzades i d'altres amb una pauta i treballades.
S'hi predominen fragments breus que van tocant les tres alhora en moments improvitzats o no, amb el permís del director, però totes tres diferents. Respecte al ritme, s'hi produeixen accents pronunciats de cadascuna de les orquestres. L'harmonia és dissonant, pel fet que no toquen una mateixa peça, sinó trossos variats. Segons la intensitat, es manté a un mateixa nivell, pel fet que la intensitat no puja, excepte en alguns moments que varien. Respecte al caràcter, la melodia és excitant, i en alguns moments amb intriga, ja que sobresurten algunes notes bastant fortes. El timbre no és contrastat, és a dir, s'hi produeixen una fussió de timbres, ja que encara que toquin junts, no toquen les mateixes notes.
Per tant, la música d'aquesta obra, és aleatòria per les seves improvitzacions i per les notes treballades.

Messiaen (Quatuor pour la fin du temps)



És una obra per piano, violoncel, violí i clarinet. El que es sent més és el clarinet perquè fa de solista, mentre els altres van tocant però molt més fluix. Creiem que és una peça molt sinistre. L'obra tota l’estona és molt monòtona, ja que el clarinet va tocant amb una intensitat més forta mentre que els altres sempre van tocant amb una intensitat més fluixa. A més, totes les notes que realitzen els instruments, es repeteixen constantment al llarg de l'obra.

Aquesta obra està formada per: un violí, un clarinet, un violoncel i un piano.
Toquen tots alhora, és una melodia sense sentit, i jo crec que és una música aleatòria, osigui que no segueix un ordre.
La melodia és llarga, el ritme és constant, l'intensitat es manté a un nivell i el caràcter és pensatiu.

No hay comentarios: