Els compositors més destacats i les seves aportacions principals

Arnold Schönberg

Arnold Franz Walter Schöenberg va néixer a Viena el 13 de setembre de 1874 i va morir a los Angeles el 13 de juliol de 1951. Va ser un compositor d’Àustria i més tard dels Estats Units. Moltes de les obres que ell ha realitzat es caracteritzen pels moviments expressionistes del segle XX germànics. La principal innovació de Schönberg va ser la tècnica dodecafònica, en que utilitzava el serialisme per representar una sèrie de notes. A més, va ser un pintor important, un teòric musical i un mestre de composicions.

Va crear el mètode dodecafònic per les composicions, que va evolucionar al serialisme. Aquesta tècnica la van treballar els seus alumnes de la Segona Escola de Viena. Antón Webern, Alban Berg i Hanns Eisler també van ser influïts per aquest compositor. Va treballar com a professor de composició a Bach, Mozart, Beethoven i Brahms. Va publicar monografies com Harmonielehre, o els Fonaments de la Composició Musical, que actualment s’utilitzen com a llibres de text.

Ígor Stravinski

Igor Fiodorovitx Stravinski va ser un compositor rus que va néixer a Oranienbaum el 17 de juny de 1882, i va morir a Nova York el 6 d’abril de 1971.

Va composar moltes obres clàssiques amb la utilització de diferents estils com el primitivisme, el neoclassicisme, i el serialisme. A causa de les seves obres; L’ocell de foc, Petruixka i la Consegració de la primavera, va ser molt conegut Va escriure gràcies a les formes clàssiques, òperes, simfonies, petites peces per a piano i obres per grups de Jazz. També, va ser pianista, i director de les seves composicions. Va ser escriptor i va realitzar un treball anomenat Poètica Musical.

La carrera de Stravinski va passar pel període primitiu o rus en el que va ser inaugurat pels tres ballets que va realitzar per a Diàguilev amb diverses característiques, pel període neoclàssic, on destaca la seva realització de dos treballs amb instruments de vent (Pulcinella i Octet), i diverses altres composicions amb estil neoclàssic, i el període dodecafònic o serialista, destacat quan utilitza aquest estil per realitzar els seus treballs amb aquests mètodes musicals. Amb això, va realitzar treballs de ballet; de diversos estils i amb característiques diferents en les seves composicions.

Karlheinz Stockhausen

Karlheinz Stockhausen va néixer el 22 d’agost del 1928 a Kerpen-Mödrath, a prop de Colònia, a Alemanya, i va morir el 5 de desembre de 2007 a Alemanya.

Va ser un dels compositors més importants de la música clàssica del segle XX. Va tocar el piano i pedagogia musical al Conservatori Superior de Colònia, i va estudiar la musicologia, germanística i filosofia a la Universitat de la mateixa ciutat, composant des dels 50 anys i realitzant música serial. Les obres més destacades de Stockhausen són Kreuzpiel i Formel.

Al 1952, va començar a estudiar juntament amb Oliver Messiaen, la rítmica i l’estètica a París, en que va introduir el serialisme, amb alguns compositors importants i alumnes de Messiaen de l’època. Des del 1953, va començar a composar obres relacionades amb la música electrònica.

Moltes de les obres que més tard va escriure, van estar considerades com a gran influència en el desenvolupament de les obres que pertanyien a la segona part del segle XX. Aquesta influència va fer que canvies la música culta pel Jazz i el Rock.

A més d’haver sigut compositor, va ser director d’orquestra.

Olivier Messiaen

Olivier Messiaen va néixer el 10 de desembre de 1908 a Avinyó, de Bages, i va morir el 27 d’abril de 1992 a França. Va ser un compositor, un organista i un ornitòleg francès.

Va estudiar al Conservatori Nacional Superior de Música i de Dansa de París als 11 anys. A més, va formar part de l’organització de l’Església de la Trinitat de París el 1931, on la va ocupar fins la seva mort. Va realitzar una de les seves obres més conegudes anomenada L’Ascensió, quatre meditacions simfòniques. Va ser composada i estrenada finalment el 1932, ja que dura 27 minuts, es troba escrita per orquestra i a més, està adaptada per a orgue el 1933.

Respecte la seva música, és complexa i únicament és basa en l’harmonia i en la melodia limitats (l’escala de tons o l’escala catòlica), ja que van ser una innovació pròpia de Messiaen. A més, va tractar amb el serialisme, ja que normalment és anomenat com un innovador. El seu estil va agafar influències de les músiques exòtiques com el gamelan indonesi, que era la percussió amb un so concret en les seves obres. Per últim, va utilitzar les ones Martenot per acabar de complementar les seves pròpies obres.