El sorollisme:
-Alguns compositors, van defensar el soroll a les composicions musicals.
La música concreta:
-Consisteix a enregistrar qualsevol so o soroll d'objectes reals, quotidians i elaborar-lo i transformar-lo en el laboratori.
-L'obra, s'enregistra en una cinta magnetofònica.
-S'escolta des de la cinta i, no necessita intèrpret.
La música electroacústica i electrònica:
-Es basa en l'aplicació dels mitjans electrònics per a la producció i l'enregistrament de la música.
-L'electricitat es va aplicar també a la música i es van crear sons a partir de circuits oscil·ladors.
-Els sons naixen al laboratori i són manipulats; s'enregistra en una cinta. Aquest fet provoca canvis importants.
-Les possibiltats actuals de l'electrònica s'han emprat sobretot en la música popular.
-Han esdevingut una font inesgotable de noves sonoritats i de noves maneres de compondre.
El serialisme integral:
-Aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrants del so; és una música organitzada.
La música aleatòria:
-Sorgeix com a reacció a l'excessiu rifor del serialisme. Connecta amb l'art cinètic.
-En les obres aleatòries hi intervé l'atzar i es tendeix a la llibertat d'acció tant del compositor com el intèrpret.
-Cada audició d'una obra serà sempre diferent.
-La grafia musical utilitza uns signes i uns símbols que es poden interpretar més o menys lliurement.
La música estocàstica:
-És una derivació de l'aleatòria. Es compon fent servir ordinadors i basant-se en les lleis de l'estadística i la matemàtica de l'atzar.
La música intuïtiva:
-Una altre derivació de la música aleatòria.
-L'interpret improvisa seguint les indicacions del compositor.
El minimalisme:
-És un sistema de composició basat en la repetició reiterada i insistent de pocs elements, es van introduint petits canvis.
-Una música obsessiva, imitació de la música oriental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario