La primera meitat dels segle XX es un temps nefast on té lloc 1ra Guerra Mundial que fa sorgir una revolución socialista i diferents moviments feixistas que condouiran a una 2na Guerra Mundial. A la fi d’aquesta guerra el món es dividirà en dos grans blocs oposats, que a finals dels 80 es va imposar els EUA.
En quant l’art, es van produïn diferents canvis, cada artista va experimentant maneres d’apropar-se a la realitat.
Sobre el músic
Els compositors no es centren en crear unestil únic, sino que comenten a crear diferents estils personals, el músic s’independeitza. Començen a aver-hi empreses que contraten als músics.
Sobre la dona
La dona per primera vegada es preocupa i lluita per conseguir la igualtat, i el reconeixement dels seus drets. En la música, això permet a les dones dedicar-se més a la música.
Tendències de la música culta de la primera meitat del segle XX
Sorgeixen diferents estils que no duren molt de temps com el barroc o el romanticisme, sino que són estils que ocupen époques determinades.
-Impressionisme
Entre els segles XIX i el XX esdevé l’impresionisme. Aquest estil comenta en la pintura on es vol donar més importància a la llum i a els colors per aproximar-los a la realitat.
Representa el món tal com és. En la música auqest moviment esdevè a França com un de renaixedor, els músics volen representar la natura.
Alguns autors de l’Impressionisme:
-Renoir, Monet, Degas, Manet, Pissarro.
L’Expressionisme i el Dodecafonisme
En el segle XX es produeix un trancament amb la tonalitat del llenguatge musical, els que trenquen totalment amb això són, Schöenberg i els seus deixebles crean el mètode dodecafónic o serial.
En quant l’art, es van produïn diferents canvis, cada artista va experimentant maneres d’apropar-se a la realitat.
Sobre el músic
Els compositors no es centren en crear unestil únic, sino que comenten a crear diferents estils personals, el músic s’independeitza. Començen a aver-hi empreses que contraten als músics.
Sobre la dona
La dona per primera vegada es preocupa i lluita per conseguir la igualtat, i el reconeixement dels seus drets. En la música, això permet a les dones dedicar-se més a la música.
Tendències de la música culta de la primera meitat del segle XX
Sorgeixen diferents estils que no duren molt de temps com el barroc o el romanticisme, sino que són estils que ocupen époques determinades.
-Impressionisme
Entre els segles XIX i el XX esdevé l’impresionisme. Aquest estil comenta en la pintura on es vol donar més importància a la llum i a els colors per aproximar-los a la realitat.
Representa el món tal com és. En la música auqest moviment esdevè a França com un de renaixedor, els músics volen representar la natura.
Alguns autors de l’Impressionisme:
-Renoir, Monet, Degas, Manet, Pissarro.
L’Expressionisme i el Dodecafonisme
En el segle XX es produeix un trancament amb la tonalitat del llenguatge musical, els que trenquen totalment amb això són, Schöenberg i els seus deixebles crean el mètode dodecafónic o serial.
- Expressionisme
Consta en una visió desesperada i extrema del món, que es transmet amb un llenguatge distorssionan. Ës consequència del llenguatge harmònic postromàntic. No hi domina cap tonalitat ni jerarquia de sons.
- Dodecafonisme:
És un estil creat per Schöenberg en 1923. Aquesta música està composta per dotze sons d’igual importància i sense relació entre ells, que s’anirán repetint o bé, fen acords. Variant això es pot proporcionar un material inesgotable.
- El Neoclacissisme
Alguns compositors cansats de tanta experimentación i provocación va volguer recuperar l’estil de música occidental però apropant-se més al públic.
Alguns autors del Neoclacissime:
- Igor Stravinski, S. Prokofiev, D. Xostakòvix, K. Weil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario